Pare de familia de 39 anys, casat amb l'Ana López, i pare de la Laura i el Victor, de 7 i 3 anys respectivament... Actualment estic de Regidor d'Urbanisme i Seguretat de la ciutat de Tarragona amb l'equip de l'Alcalde Ballesteros. Advocat expert en Dret d'empresa, en Urbanisme i en Riscos Laborals, amb despatx propi a Tarragona, "Kesse Advocats", del que sóc soci, entre d'altres, amb uns amics i companys de tota la vida, el Pau i l'Enrique.
Vaig començar en política participant a través d'associacions d'estudiants, concretament amb el "Sindicato de Estudiantes", a l'Institut Martí i Franquès (més endavant a la Uni, serà la meva estimada AJEC-AERV, però això dóna per un "a banda"...).
Em vaig adonar que o "estaves en el meollo", o moltes de les decisions et venien ja donades, i els més joves de l'Institut no ens acabàvem d'enterar de res, així que em vaig presentar al Consell Escolar amb el Sindicato, i vaig sortir escollit.
A partir d'aqui vaig entrar en política (en un partit polític) amb 17 anys, més o menys quan Felipe González va legalitzar les ETT's, i ho vaig fer enfadat, però amb la convicció de què si volia canviar aquestes decisions, en un partit socialista que per mi no havia fet el que tocava, havia de fer-ho actuant i treballant des de dintre. Pretenia participar en canviar el mon, i pensava que era possible si una majoria s'hi posava i participava des de dintre. I vaig assumir el repte de recuperar la Joventut Socialista (JSC) a les Comarques Tarragonines juntament amb una sèrie de companys i companyes, després d'uns anys que no existien, essent el seu Primer Secretari de comarques durant uns quants anys més.
I el perquè d'escollir precisament el Partit dels Socialistes, s'ha de buscar a la història d'aquest partit centenari, a la dignitat de l'objectiu del propi Pablo Iglesias fundador del PSOE, que molts han pervertit després. ¿He d'acceptar que el partit sigui propietat d'uns pocs que ara puguin manar?
I el perquè d'escollir precisament el Partit dels Socialistes, s'ha de buscar a la història d'aquest partit centenari, a la dignitat de l'objectiu del propi Pablo Iglesias fundador del PSOE, que molts han pervertit després. ¿He d'acceptar que el partit sigui propietat d'uns pocs que ara puguin manar?
Ara, després de més de 20 anys d'activitat política, el que em fa continuar és l'haver conegut tantíssimes persones honestes que creuen en el què fan, i que treballen des de lo vocacional que ha de ser la política.
Es reben moltes crítiques, algunes merescudes, però tinc la seguretat què la Política és absolutament necessària, i des d'on s'han de canviar les coses que no ens agraden, i per això precisament trobo positius moviments com el 15M, i els nous partits que estan sorgint, què tot i posar tot en qüestió, representen un nou interès per una altra manera de fer política.
Resumint, el que em va fer a mi entrar en política és el mateix que penso que mou totes aquestes persones que ara estan reivindicant un nou estil polític.
